diumenge, 9 / desembre / 2007

Jofre Bardagí: "Sento molt haver dit 'fàstic', no tinc res en contra de Catalunya"

Jofre Bardagí ha matisat a l'AVUI.CAT les polèmiques declaracions que avui publicava lavanguardia.es. El cantant de Glaucs considera "desafortunades" les seves declaracions, en les quals sostenia que sentia "fàstic" en veure banderes independentistes als seus concerts


"Sento molt haver dit 'fàstic', no tinc res en contra de Catalunya", assegura el cantant, que ha considerat pertinent ampliar el sentit de la seva frase: "No m'agrada cap bandera i també em fa por la bandera espanyola o qualsevol altra. Jo faig música, no mítings". "No he fet mai política sobre l'escenari -ha afegit el cantant-, ni crec que sigui el lloc".

"Em sento català, per això canto en català"
D'aquesta manera Jofre Bardagí ha volgut sortir al pas de les reaccions suscitades per les seves polèmiques declaracions. Però més enllà de deixar clar l'error d'utilitzar una paraula que no ha estat ben rebuda per molts fans del grup, el cantant ha volgut deixar clara la seva posició: "Jo em sento català, i per això canto en català", per afegir a continuació: "No sóc nacionalista, sóc català, formo part de l'estat espanyol i sóc europeu. No m'agraden les fronteres, sóc una mica de tot arreu, a l'Argentina em sento com a casa i de fet, sóc seguidor de la seva selecció de futbol", ha continuat el cantant.

Durant molt de temps, cantar en català no estava ben vist en el món del pop barceloní, i grups com el nostre eren considerats de segona

Reconegut l'error, Bardagí ha volgut defensar el paper de Glaucs i altres grups "que no han fet mai política dalt l'escenari", com a pioners d'una escena que ha aconseguit l'acceptació als circuits independents. "Durant molt de temps, cantar en català no estava ben vist en el món del pop barceloní, i grups com el nostre eren considerats de segona. Bardagí defensa "haver lluitat molt" per aconseguir "obrir portes a una escena on els grups que canten en català, com Mishima i Antònia Font estan plenament acceptats perquè ja no hi ha prejudicis pel fet de cantar en català".

Bardagí, que ha volgut deixar clar que ell només s'ha posicionat políticament a títol personal -va donar suport a Pasqual Maragall en una campanya- i en cap cas com a membre d'un grup musical, considera que li "fa por" que es faci servir la seva música per altres interessos. "Els meus concerts no són llocs per reivindicar res, sempre ho he dit, l'error ha estat dir-ho d'una manera desafortunada", ha conclòs el cantant.
Les Claus

Comunicat de Jofre Bardagí

Abans que res vull desvincular als demés membres de Glaucs de les meves declaracions. En vistes a la transcendència que han tingut, no puc fer-los partícips d'una opinió només meva.

Demano perdó a tots aquells a qui hagi ofès. És una disculpa sincera. La tria de paraules no ha estat encertada i s'ha malentès el que volia dir. I sento molt especialment haver pronunciat la paraula "fàstic".

En vistes a com ha anat tot, explicaré la meva postura, per que no intento desdir-me del discurs de fons. Tot i que explicar-me implica una contradicció tàcita: voldria no fer política a les meves afirmacions, com no ho he fet als meus concerts. A això es referien les meves mal trobades paraules: no vull fer de la meva feina un míting polític. Ni m'agrada que se'm instrumentalitzi en aquest sentit. I tots els músics que vàrem fer música en català en una època determinada, vàrem carregar la defensa implícita d'uns símbols. I no eren forçosament els nostres.

Estimo Catalunya: la terra, la llengua, i ho demostro cantant en català perquè és la llengua en la que visc i sento, de la terra que visc i de la que menjo. Però no sóc nacionalista. No crec en fronteres. I les banderes em fan por. Trobo lícit que qualsevol altre digereixi la realitat d'una altra manera, però no m'agrada que em facin a mi portaveu d'una ideologia. Ni és la meva, ni procuro defensar la meva als concerts. Als concerts hi vaig a fer música. Faig cançons. És tot.

I si, les banderes em fan por. Les fronteres les vull creuar, més que dibuixar-les. Era això el que volia dir, res més, i espero sincerament que en els meus propers concerts i als de Glaucs la gent respecti la meva postura. Sento que es llegís que no respectava altres postures. Volia només dir que no era el lloc ni el moment on "fer bandera", al meu entendre.

Sincerament,

Jofre Bardagí

avui.cat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin personatge... Els "ciutadans del món" sempre m'han semblat uns ninots.
De totes maneres el seu grup és una merda.

Anònim ha dit...

Crec que anar a concerts que es canta amb català amb la Sanyera o amb l'Estalada no és reibindicar res, per què no es canta independència, sinó les cançons que cantes. Simplement és una manera d'agraiment o satisfacció pels catalans degut a les represalies que a tingut Catalunya i això de que et faci fàstic la Sanyera o l'Estalada no té motiu de disculpa, encara que et facin por les banderes per què a mi no em fa fàstic cap bandera i crec que és així quant no hi ha fronteres.
I com a catalana, et dic que em fa vergonya que siguis català.