dilluns, 10 / desembre / 2007

Amnea visita la ciutat de Reus


Dissabte dia 15 de Desembre Amnea visita la ciutat de Reus per primer cop per presentar la seva música!! Serà al Bar del Centre de Lectura de Reus en motiu de la presentació en societat d'un jove grup reusenc, els Undecided.

El concert començarà a les 23 hores. Us hi esperem!!

Amnea és un grup de Rock format a l´octubre del 2004 per Roman Bonet (Veu principal i Guitarra), Uri Mas (Guitarra i Veus), Jordi Roig (Baix) i Albert Dols (Bateria, incorporat més tard). Amb dos treballs sota el braç, 'Primer Pas' (2005) i 'Anada d´olla' (2007), el grup planteja un directe energètic, contundent i sense complexes

diumenge, 9 / desembre / 2007

Jofre Bardagí: "Sento molt haver dit 'fàstic', no tinc res en contra de Catalunya"

Jofre Bardagí ha matisat a l'AVUI.CAT les polèmiques declaracions que avui publicava lavanguardia.es. El cantant de Glaucs considera "desafortunades" les seves declaracions, en les quals sostenia que sentia "fàstic" en veure banderes independentistes als seus concerts


"Sento molt haver dit 'fàstic', no tinc res en contra de Catalunya", assegura el cantant, que ha considerat pertinent ampliar el sentit de la seva frase: "No m'agrada cap bandera i també em fa por la bandera espanyola o qualsevol altra. Jo faig música, no mítings". "No he fet mai política sobre l'escenari -ha afegit el cantant-, ni crec que sigui el lloc".

"Em sento català, per això canto en català"
D'aquesta manera Jofre Bardagí ha volgut sortir al pas de les reaccions suscitades per les seves polèmiques declaracions. Però més enllà de deixar clar l'error d'utilitzar una paraula que no ha estat ben rebuda per molts fans del grup, el cantant ha volgut deixar clara la seva posició: "Jo em sento català, i per això canto en català", per afegir a continuació: "No sóc nacionalista, sóc català, formo part de l'estat espanyol i sóc europeu. No m'agraden les fronteres, sóc una mica de tot arreu, a l'Argentina em sento com a casa i de fet, sóc seguidor de la seva selecció de futbol", ha continuat el cantant.

Durant molt de temps, cantar en català no estava ben vist en el món del pop barceloní, i grups com el nostre eren considerats de segona

Reconegut l'error, Bardagí ha volgut defensar el paper de Glaucs i altres grups "que no han fet mai política dalt l'escenari", com a pioners d'una escena que ha aconseguit l'acceptació als circuits independents. "Durant molt de temps, cantar en català no estava ben vist en el món del pop barceloní, i grups com el nostre eren considerats de segona. Bardagí defensa "haver lluitat molt" per aconseguir "obrir portes a una escena on els grups que canten en català, com Mishima i Antònia Font estan plenament acceptats perquè ja no hi ha prejudicis pel fet de cantar en català".

Bardagí, que ha volgut deixar clar que ell només s'ha posicionat políticament a títol personal -va donar suport a Pasqual Maragall en una campanya- i en cap cas com a membre d'un grup musical, considera que li "fa por" que es faci servir la seva música per altres interessos. "Els meus concerts no són llocs per reivindicar res, sempre ho he dit, l'error ha estat dir-ho d'una manera desafortunada", ha conclòs el cantant.
Les Claus

Comunicat de Jofre Bardagí

Abans que res vull desvincular als demés membres de Glaucs de les meves declaracions. En vistes a la transcendència que han tingut, no puc fer-los partícips d'una opinió només meva.

Demano perdó a tots aquells a qui hagi ofès. És una disculpa sincera. La tria de paraules no ha estat encertada i s'ha malentès el que volia dir. I sento molt especialment haver pronunciat la paraula "fàstic".

En vistes a com ha anat tot, explicaré la meva postura, per que no intento desdir-me del discurs de fons. Tot i que explicar-me implica una contradicció tàcita: voldria no fer política a les meves afirmacions, com no ho he fet als meus concerts. A això es referien les meves mal trobades paraules: no vull fer de la meva feina un míting polític. Ni m'agrada que se'm instrumentalitzi en aquest sentit. I tots els músics que vàrem fer música en català en una època determinada, vàrem carregar la defensa implícita d'uns símbols. I no eren forçosament els nostres.

Estimo Catalunya: la terra, la llengua, i ho demostro cantant en català perquè és la llengua en la que visc i sento, de la terra que visc i de la que menjo. Però no sóc nacionalista. No crec en fronteres. I les banderes em fan por. Trobo lícit que qualsevol altre digereixi la realitat d'una altra manera, però no m'agrada que em facin a mi portaveu d'una ideologia. Ni és la meva, ni procuro defensar la meva als concerts. Als concerts hi vaig a fer música. Faig cançons. És tot.

I si, les banderes em fan por. Les fronteres les vull creuar, més que dibuixar-les. Era això el que volia dir, res més, i espero sincerament que en els meus propers concerts i als de Glaucs la gent respecti la meva postura. Sento que es llegís que no respectava altres postures. Volia només dir que no era el lloc ni el moment on "fer bandera", al meu entendre.

Sincerament,

Jofre Bardagí

avui.cat

dissabte, 1 / desembre / 2007

Arriba el 8è disc de Whiskyn's: 'Reus-París-Londres'

“És un àlbum molt d’hivern, molt reflexiu, de tornar a casa”, afirma Joan Masdéu

Reus-París-Londres (Música Global) és el vuitè disc de Whiskyn’s, però segons Joan Masdéu, el seu líder i únic supervivent de la formació original, es tracta del tercer des que la banda va engegar la segona etapa. Un CD de melodies pop força aconseguides, molt guitarreres, i lletres que fan referència a una “melangia abstracta”, ens diu Masdéu. I és que el títol del disc mira a aquella època (mitjans del segle XVIII) en què la seva ciutat natal, Reus, era una urbs important a Europa perquè s’hi fixava el preu de l’alcohol.

No tot acaba aquí. Passa que Masdéu i altres membres del grup fa dos anys i mig que van tornar a Reus després de viure fins a deu anys a Barcelona, en el cas del frontman. La capital del Baix Camp, doncs, és força present, cosa que ha conduït aquest CD cap al personalisme, cap a unes lletres que destil·len la vida privada dels compositors de Whiskyn’s (Masdéu, Nando Oterino i Manel Lucio). “Hi ha força impressions personals, sobretot d’aquella nostàlgia que tens de la teva ciutat quan no hi ets i, quan hi tornes, ja tens ganes de tornar a marxar”, afirma Masdéu. “És un àlbum molt d’hivern, molt reflexiu, de tornar a casa”, afegeix.

El món des de Reus
El líder de la banda deixa clar que no fan gala de cosmopolitisme, però sí que ofereixen “una visió del món des de Reus”. És el glocalisme, que en diuen els filòsofs postmoderns. Whiskyn’s porten quinze anys al peu del canó i han passat per tots els sacs possibles. Primer els posaven dins la moguda del rock català. I això que ells van néixer en el fatídic 1994, any de crisi. Ara van més lliures, més segurs i còmodes dins d’aquesta nova escena que està agafant força en tot el domini lingüístic, de l’Horta a la Bisbal d’Empordà, de Lleida a Palma, amb Barcelona com a centre important.

Masdéu repassa aquests 15 anys: “Nosaltres sempre hem estat en terra de ningú, sense fer gaire soroll, però sense deixar de ser-hi”. Saben que la indústria passa per una crisi forta, però no els preocupa. “Estem relaxats, i si no fem discos d’or, en farem de llautó”, diu, sorneguer.

El recanvi generacional de l’escena dels Països Catalans, juntament amb el retorn a casa, els ha ofert una certa tranquil·litat que es nota en aquest Reus-París-Londres. “Ens hem deixat emportar per la tranquil·litat absoluta: en els tres últims discos hem trobat un segell nou, una manera de fer que ens agrada molt i ens fa sentir segurs de nosaltres mateixos”, indica Masdéu.

El Teatre Bartrina de la seva ciutat viurà avui la posada de llarg del vuitè àlbum de Whiskyn’s. Amb Souvenirs (2005) van fer més de 40 bolos i fins i tot van passar per Sud-amèrica i Europa. Ara esperen seguir la via de la internacionalització.

El cantant de Whiskyn’s, de fet, reconeix que han perdut la por a assumir clarament els estereotips del pop i que l’únic que pretenen és “fer melodies maques”. Els dos primers talls del CD, Reus i Cada cop que te’n vas, i el cinquè, Tots saben, demostren que estan en un bon moment. I que duri.

avui.cat

Lax'n'Busto a la conquista del Pais Basc.

Lax'n'Busto no descansen ni fan ponts. Per això la pròxima setmana el 7 i el 8 de Desembre estaràn presentant "Relax" al Pais Basc.

La primera cita serà a Tolosa, el dia 7 a Tolosa Bonberenea a les 23:00 Hores. El preu de l'entrada serà de 5 €.

Al dia seguent anirán cap a durango on compartiran cartell amb la banda Kenzazpi l'apuntament serà en el PLATUERENEA KAFE ANTZOKIA a les 22:30 Hores i l'entrada serà de 15€.

Lax’n’busto-k, bere ibilbide luzean, izateko era bat, estilo bat, soinu bat eta bizitza ulertzeko era bat markatu ditu. Gazte katalanen belaunaldi oso bat hazi da haien musikarekin. Oraingo honetan, ordea, erronka eta aldaketa garrantzitsu bati helduko diote: beren lurralde eta hizkuntza mugetatik irten, eta beste herri eta kultura batzuetara zabalduko dute beren musika.

Atsegin handiz gonbidatzen zaituztegu haien zuzeneko kontzertu indartsuetan CD RELAX azken laneko kantuekin eta aurreko kantu ezagunenekin gozatzera.

Zuen gustukoa izatea espero dugu!